Al llarg d'aquests articles, comprovarem què va suposar el text constitucional de 1812
Després de la batalla de Bailén, Josep I Bonaparte va estar obligat a abandonar Madrid. Consegüentment, el Consell de Castilla va intentar donar un colp d'Estat i controlar el poder polític. Tanmateix, des del succesos del 2 i 3 de maig, van començar a desenvolupar-se, per tot arreu, diferents juntes locals de ciutadans de diferents localitats, que es van organitzar per tal de defensar-se de l'invasor.
No tenien una ideologia concreta, però el fet de no reconèixer l'autoritat del rei Josep I i organitzar-se va ser, en si mateix, un fet revolucionari. Des d'un punt de vista conceptual, el que estaven fent era assumir la sobirania, el poder de prendre decisions. I això va desembocar en un veritable procés revolucionari.
Amb el pas dels mesos, aquestes juntes locals, formades per vocals elegits pels veïns, van triar, a la seua vegada, repressentants per a organitzar juntes provincials, de poder sobre un territori més extens, la província. I, d'aquesta forma, a final de l'estiu, van donar lloc a una Junta Suprema Central Revolucionària que es va encarregar d'assumir la sobirania per fer front al rei ussurpador.
El primer fet autènticament revolucionari va ser tractar d'arribar a una convocatòria de Corts. Mentrestant, aquesta nova Junta va emetre decrets que ja començaven a trencar l'Antic Règim, com ara el decret de llibertat d'imprenta de 1810, o l'extinció de senyorius de 1811 (la desvinculació del poder jurisdiccional de la noblesa, i el seu retorn al poble, sobirà).
Sobre la convocatòria a Corts, alguns autors com ara Quintana van defensar que l'oportunitat era única, i que calia elegir unes corts sobiranes.
Altres, com ara Jovellanos, defensaven unes Corts que no foren sobiranes però que tampoc no foren consultives, com propugnaven els absolutistes. És a dir, mentre que els "liberals" defensaven unes corts noves, sobiranes i, per tal motiu, organitzades en un braç només, i els "absolutistes" propugnaven unes corts tradicionals, consultives i organitzades en tres braços, existia una postura intermitja, la de Jovelanos i altres, que plantejaven unes corts bicamerals i que podrien compartir la sobirania amb el monarca.
L'opció que hi va triomfar va ser la liberal, que va continuar amb la tasca revolucionària ja encetada amb els decrets de 1810 i 1811. El resultat va ser el text constitucional de 1812, que és el que a continuació s'hi mostra.
Consta de 10 títols i 384
articles, per la qual cosa és la més llarga de la nostra història
constitucional. En ella hi ha influències de Montesquieu, Rousseau, Locke, Adam Smith,
l’Enciclopèdia, la Constitució francesa de 1791, etc. És a dir, al mateix temps que es desenvolupà el sistema de Josep I, e altres zones, les controlades per les Corts de Cadis, es va aplicar altra versió de l'ideari liberal de la Revolució Francesa (amb molts matissos, és clar).
Arran d'aquesta procedència, els elements principals que hi trobem són:
divisió de poders nítida, limitació del poder reial (un dret de veto, però restringit i, per tant, suspensiu), unicameralitat (després de forts debats sobre el caire de les Corts, i, consegüentment,sobre la seua organització) , Sufragi Universal
Indirecte (herència del sistema dels Estats Units), una extensa però desordenada Declaració de Drets Fonamentals,
l’implícit principi d’igualtat (unitat de codis i furs que implicà un centralisme territorial i una igualtat jurídica, tot i el manteniment d'alguns elements del fur eclesiàstic i del fur militar), unitat religiosa però la
confessionalitat catòlica de l’Estat.
Sobre la Qüestió religiosa en l’Article 12é es parla clarament de la
confessionalitat catòlica. Tanmateix, s’aboleix la Inquisició per decret el 1813 i es
debat sobre si l’Estat pot o no intervenir en els assumptes temporals de
l’Església. A més es regula i s’organitza l’Església d’una manera diferent a
l’Antic Règim. És a dir, que en comptes de ser un estament privilegiat per tal de poder cobrar impostos i disposar de drets derivats de l'exercici de la jurisdicció, l'estament eclesiàstic es va diferenciar de la resta del poble però no sent del mateix caire que en el sistema anterior.
Pel que respecta a la Divisió de poders, l’Executiu el
desenvolupen el Rei i els Secretaris de Despatx, el Legislatiu unes Corts
unicamerals juntament amb el Monarca que desenvolupa la seua tasca legislativa
mitjançant la iniciativa legislativa i la sanció (i el vet suspensiu durant dos
anys, ja que pot deixar de signar un projecte de llei, amb la qual cosa no es
discutiria el tema durant el següent any, i així una vegada més, però si les
Corts aprovaren el projecte per tercera vegada, el rei hauria d’acceptar-lo. Un
exemple d’això va ser la supressió dels drets senyorials).
El Judicial, els
Tribunals de justícia que es reparteixen per tot el país i que són independents
dels altres dos poders per influència de l’Article 16é de la Declaració de Drets
de l’Home i del Ciutadà de França de 1789.
Com a resultat, el poder reial es
limita: ja no és de dret diví, sinó que procedeix de la nació, que és la veritable
posseïdora de la sobirania. En l’Article 225é es parla dels Secretaris de
Despatx (set) que refrenen les ordres del monarca i són responsables penalment
dels seus actes de govern.
Quant al Sistema electoral, que es regula en el Títol III, capítols de l’1
al 5, es determina que el sufragi siga universal indirecte per a mascles majors
de 25 anys. És universal perquè afecta a tots els mascles majors d’eixa edat, i
indirecte perquè elegeixen uns compromissaris per cada parròquia, que a la seua
vegada elegeixen altres per cada partit judicial i aquestos els diputats que per
a ser elegibles necessitaven tenir una renda mínima.
L’Administració local i provincial es regula en el Títol VI. Els Ajuntaments
es formen per alcaldes, regidors i procuradors del síndic elegits per sufragi
universal indirecte. D’aquesta manera, se suprimeix en sistema de càrrecs
perpetus de l’Antic Règim. Els municipis, a més, disposen d’una certa autonomia
administrativa però relativa, ja que les Diputacions Provincials inspeccionen i
controlen la gestió municipal. Les províncies i les Diputacions Provincials són
governades pel Cap Polític i el President de la Diputació és elegit pel Rei,
però els diputats provincials són elegits pels ciutadans de forma indirecta
mitjançant els electors de partits.
És a dir, per tal de mantenir el principi bàsic d'igualtat davant la llei, es determinava que els espanyols, ciutadans, no podien estar sotmesos a furs diferents per raó de territori. Com a conseqüència, es plantejava la igualtat davant la llei, que es manifestà mitjançant el centralisme típic dels liberals.
La Hisenda Pública es regula en els Articles 339é, 341é i 342é pels
quals es fixa la igualtat davant l’impost i el concepte de presupost que s’elabora pel Despatx d’Hisenda, encara que la
direcció i aprovació es fa en les Corts. A més es determina que la contribució
serà directa. S’aboleixen també les duanes internes (Article 354é) molt típiques
de l’Antic Règim.
La conseqüència és evident: els ciutadans havien de contribuir, com a sobirans, al manteniment del bén comú. Consegüentment, ho havien de fer en proporció als seus havers.
Les Forces Armades: es determina un sistema dual: per una banda un
Exèrcit permanent i per l’altra banda la Milícia
Nacional (herència de la Guàrdia
Nacional francesa). De tota manera, la qüestió de les forces armades era una qüestió cabdal, donat que, com que el rei, que estava absent, no s'encarregava d'aquesta funció bàsica, eren els ciutadans, sobirans respinsables i, consegüentment dipositaris del poder i de la responsabilitat, els que havien de mantenir el país. Més tard, en el Trienni liberal, els liberals van promulgar una llei complementària, la Llei constitutiva de l'Exèrcit, que determinava que els ciutadans havien de defensar la pàtria.
Quant a la Instrucció Pública, aquesta es concep com a un bén públic del qual
l’Estat és responsable. Es creaven així les Escoles
de primeres lletres que deuran ser uniformes per a tot el país. Com a conseqüència, l'Estat assumia la responsabilitat de l'ensenyament perquè aquest va tenir com a objectiu la creació de ciutadans, i no només de funcionaris estatals o funcionaris reials, que era l'objectiu dels estudis amb anterioritat.
Per últim, respecte a la Reforma constitucional, es tracta d’una
Constitució molt rígida per la quantitat de requisits necessaris que demandava per a la seua reforma (Articles 375é
i 376é).
Aquest és el recull d'articles que hi proposem:
En Ferran
VII per la gràcia de Déu i de la Constitució de la Monarquia espanyola, rei de
les Espanyes, i en absència i captivitat la Regència del regne, designada per
les Corts generals i extraordinàries […] En el nom de Déu Totpoderós, Pare,
Fill i Esperit Sant, Autor i Suprem legislador de la societat, Les Corts
generals i extraordinàries de la nació espanyola, […] decreten la següent
Constitució política: (…)
Art.1º.La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d’ambdós hemisferis.
Art.2º.La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser patrimoni de
cap família ni persona.
Art.3º.La sobirania resideix essencialment en la Nació i, pel mateix, roman a aquesta
exclussivament el dret d’establir les seues lleis fonamentals.
Art.4º.La nació està obligada a conservar i protegir per lleis sàvies i justes la
societat civil, la propietat i la resta de drets legítims de tots els individus
que la composen. […]
Art.7º.Tot espanyol està obligat a ser fidel a la Constitució, obeir les lleis i
respectar les autoritats establertes.
Art.8º.També està obligat tot espanyol, sense distinció alguna, a contribuir en
proporció dels seus habers per a les despeses de l’Estat. […]
Art.12º.La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica,
romana, única veritable. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i
prohibeix l’exercici de qualsevol altra.
Art.13º.L’objecte del Govern és la felicitat de la nació, ja que la finalitat de
tota societat política no és altre que el benestar dels individus que la composen.
Art.14º.El Govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària.
Art.15º.La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.
Art.16º.La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei.
Art.17º.La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix
en els tribunals establerts per la llei.
Art.18º.Són ciutadans aquells espanyols […] d’ambdós hemisferis, […]
Art.27º.Les Corts són la reunió dels diputats que representen la nació, designats
pels ciutadans en la forma que es dirà. […]
Art.31º.Per cada 70.000 ànimes de població (…) haurà un diputat de Corts. […]
Art.34º.Per a l’elecció dels diputats de Corts se celebraran juntes electorals de
parròquia, de partit i de província. […]
Art.38º.En les juntes de parròquia es designarà, per cada 200 veïns, un elector
parroquial.
Art.45º.Per a ser designat elector parroquial es requereix ser ciutadà, major de vint-i-cinc
anys, veí i resident en la parròquia.
Art.75º.Per a ser elector de partit es requereix ser ciutadà que es trobe en
l’exercici dels seus drets, major de vint-i-cinc anys, i veí i resident en el
partit, ja siga de l’estat seglar o del eclesiàstic secular, […]
Art.91º.Per a ser diputat de Corts es requereix ser ciutadà que estiga en
l’exercici dels seus drets, major de vint-i-cinc anys, […]
Art.92º.Es requereix a més, per a ser elegit diputat de Corts, tenir una renda anual
proporcionada, procedent de béns propis. […]
Art.131º.Las facultats de les Corts són:
-
Primera: Proposar i decretar les lleis i
interpretar-les i derogar-les en cas necessari. […]
-
Octava: Concedir o negar l’admissió de
tropes estrangeres en el regne. […]
-
Dècima: Fixar tots els anys, a proposta
del Rei, les forces de terra i de mar, […]
-
Vigesimaprima: Promoure i fomentar tota
espècie d’indústria, i remoure els obstacles que la entorpisquen.
-
Vigesimaquarta: Protegir la llibertat política
d’impremta.
-
Vigesimacinquena: Fer efectiva la
responsabilitat del despatx i demés empleats públics. […]
Art.142º.El Rei té la sanció de les lleis. […]
Art. 147. Si el Rei negara la sanció, no es tornarà a tractar l’assumpte en les Corts
d’aquell any; però podrà fer-se en les del següent.
Art. 148. Si en les Corts del següent any fora de nou proposat, admés i aprovat el mateix
projecte, presentat que siga el Rei podrà donar la sanció o negar-la per segona
vegada […] i en últim terme, no es tractarà del mateix assumpte en aquell any.
Art. 149. Si de nou fóra per tercera vegada proposat, admés i aprovat el mateix
projecte en les Corts del següent any, pel mateix fet s’entén que el Rei dóna
la sanció; i presentant-li-ho, la donarà, en efecte […].
Art.168º.La persona del Rei és sagrada i inviolable i no està subjecta a
responsabilitat. […]
Art.170º.La potestat de fer executar les lleis resideix exclusivament en el Rei […]
Art.171º. A més de la prerrogativa que competeix al Rei de sancionar les lleis i
promulgar-les li corresponen com a principals facultats les següents:
-
Primera: Expedir els decrets, reglaments
i instruccions que crega conduent per a l’execució de les lleis. […]
-
Dècimaquarta: Fer a les Corts les
propostes de lleis o de reformes que crega conduents al bén de la nació, perquè
deliberen en la forma prescrita. […]
Art.172º.Les restriccions de la autoritat del Rei són les següents: Primera: No pot
el Rei impedir […] la celebració de les Corts […] ni suspendre-les ni
dissoldre-les, ni en manera alguna embarassar les seues sessions i deliberacions.
Els que li aconsellaren o auxiliaren en qualsevol temptativa per a aquestos
actes són declarats traïdors i seran perseguits com a tals. […]
Art.180º.A falta del Senyor En Ferran VII de Borbó succeiran els seus descendents
legítims, així mascles com femelles; a falta d’aquestos succeiran els seus
germans, i oncles germans del seu pare, així mascles com femelles, i els
descendents legítims d’aquestos per l’ordre que queda previngut, guardant en
tots el dret de representació i la preferència de les línies anteriors a les
posteriors. […]
Art.222º.Els secretaris de despatx seran set […]
Art.242º.La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals roman
exclusivament als tribunals.
Art.243º.Ni les Corts ni el Rei podran exercir en cap cas les funcions judicials, advocar
causes pendents ni manar obrir els judicis finalitzats.
Art.245º.Els tribunals no podran exercir altres funcions que les de jutjar i fer que
s’execute allò jutjat.
Art.248º.En els negocis comuns, civils i criminals no haurà més que un sol fur per a
tota classe de persones.
Art.249º.Els eclesiàstics continuaran gaudint del fur del seu estat, en els termes
que prescriuen les lleis o que en endavant prescriviren.
Art.250º.Els militars gaudiran també de fur particular, en els termes que prevé
l’ordenança o que en endavant previnga.
Art.258º.El Codi Civil i Criminal, i el de Comerç, seran un mateix per a tota la
Monarquia […]
Art.259º.Haurà en la Cort un tribunal, que s’anomenarà Suprem Tribunal de Justícia.
[…]
Art.262º.Totes les causes civils i criminals es finalitzaran dintre del territori de
cada Audiència. […]
Art.273º.S’establiran partits proporcionalment iguals, i en cada cap de partit hi
haurà un jutge de lletres amb un jutjat corresponent.
Art.274º.Les facultats d’aquests jutges es limitaran precisament al contenciós (…).
Art.275º.En tots els pobles s’establiran alcaldes i les lleis determinaran
l’extensió de les seus facultats, així en el contenciós com en l’econòmic. […]
Art.280º.No es podrà privar cap espanyol del dret de terminar les seues diferències
mitjançant jutges àrbitres, elegits per ambdues parts.
Art.287º.Cap espanyol no podrà ser pres sense que precedeix informació sumària del
fet, pel qual mereïsca d’acord amb la llei ser castigat amb pena corporal, i així
mateix un mandat del jutge per escrit, que se li notificarà en l’acte mateix de
la presó.
Art.303º.No s’usarà mai del turment ni dels apremis.
Art.304º.Tampoc s’imposarà la pena de confiscació de béns.
Art.306º.No podrà ser aplanada la casa de cap espanyol sinó en els casos que
determine la llei pel bon ordre i seguretat de l’Estat.
Art.308º.Si en circumstàncies extraordinàries la seguretat de l’Estat exigira, […]
la suspensió d’alguna de les formalitats prescrites en aquest capítol pel
arrest dels delinqüents, podran les Corts decretar-la per un temps determinat.
Art.309º.Per al govern interior dels pobles haurà Ajuntaments compostos de l’alcalde
o alcaldes, els regidors i el procurador del síndic, i presidits pel cap
polític on l’haguera, i en el seu defecte, per l’alcalde […].
Art.312º.Els alcaldes, regidors i procuradors síndics es designaran per elecció en els
pobles, cessant els regidors i demés que servisquen oficis perpetus […]
Art.324º.El govern polític de les províncies residirà en el cap superior, designat
pel rei en cadascuna d’elles.
Art.325º.En cada província haurà una Diputació anomenada Provincial (…) presidida
pel cap superior. (…).
Art.339º.Les contribucions es repartiran entre tots els espanyols amb proporció a les
seues facultats, sense excepció ni privilegio algú. […]
Art. 354º.No hi haurà duanes sinó en els
ports de mar i en les fronteres […]
Art.356º.Hi haurà una força militar nacional permanent, de terra i de mar, per a la
defensa exterior de l’Estat i la conservació de l’ordre interior. […]
Art.362º.Haurà en cada província cossos de Milícies nacionals, compostos d’habitants
de cadascuna d’elles, amb proporció a la seua població i circumstàncies. […]
Art.365º.En cas necessari podrà el rei disposar d’aquesta força dintre de la
respectiva província; però no podrà usar-la fora d’ella sense atorgament de les
Corts.
Art.366º.En tots els pobles de la Monarquia s’establiran escoles de primeres lletres,
en les que s’ensenyarà els nens a llegir, escriure i comptar, i el catecisme de
la religió catòlica, que comprendrà una breu exposició de les obligacions civils.
Art.368º.El pla general d’ensenyament serà uniforme en tot el regne (…).
Art.371º.Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les sues
idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna
anterior a la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que
establisquen les lleis.
