Algunes consideracions sobre l'Estatut de Baiona

Com sabem, des d'un punt de vista dels textos constitucionals, l'Estatut de Baiona va ser el primer document constitucional de la història de l'Estat espanyol.

El procés històric que va arribar a la creació, gestació i promulgació d'aquest text constitucional va començar arran dels esdeveniments que tingueren lloc a causa del Motí d'Aranjuez i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran. 

A causa d'això, els dos "monarques", el recentment abdicat, i el nou, van demanar a Napoleó I, emperador dels francesos, el seu "vist-i-plau", en una entrevista en la qual van abdicar, a la seua vegada, en el monarca francès. 

Aquest, en virtut del seu poder polític, va oferir la corona a diversos germans seus, dels quals només Josep, el futur Josep I, la hi va acceptar. Es tractava de lliurar-se d'aquella branca dels Borbons que estava tan desprestigiada. 

Napoleó I, el veritable dipositari de la sobirania, va convocar una assemble a Baiona, també denominada Junta Nacional, que es va organitzar en els tres braços comúnment acceptats en l'antic règim, algunes universitats, les províncies aleshores encara aforades, etc. 

L'emperador els va oferir un document ja acabat, que fou sotmés a la seua aprovació. Una aprovació que va ser efectiva el 6 de juny de 1808, i jurat pel nou sobirà, Josep I Bonaparte, el dia 8. Consegüentment, el text, format per 146 articles organitzats en 13 títols, no va ser el producte d'un debat dins d'un organisme emanat de la voluntat del poble, sinó una disposició atorgada per un monarca en virtut de ser el dipositari de la sobirania. Així doncs, es tracta d'una Carta atorgada i no pròpiament una constitució. 

I- PRINCIPIS POLÍTICS DEL TEXT

Dins dels principis polítics del text, hi trobem un liberalisme relatiu a les estructures polítiques, perquè trenca l'absoluta sobirania del rei, com ocorria amb anterioritat. 

Així doncs, respecte dels drets individuals i llibertats públiques, les trobem diseminades per tot el text constitucional. I, pel que fa a ells, comprovem que hi existeix la llibertat personal, garantida per l'habeas corpus i una Junta senatòriaque estaria encarregada de sustanciar els casos referits a aquesta matèria. 

La inviolabilitat personal és un altre element, així com la inviolabilitat del domicili, la llibertat d'impremta (revisada per la Junta senatòria) i la supressió dels privilegis d'exportació de les colònies i dels tributaris. 

En aquesta línia de liberalització, hi trobem també l'abolició del turment i la publicitat dels processos criminals. 

Respecte de la confessionalitat de l'Estat, ja des de l'article 1 es percep l'oficialitat de la religió catòlica. 

II- SEPARACIÓ DE PODERS 

El poder executiu correspon, com va ocòrrer en altres textos constitucionals del liberalisme espanyol, al rei, amb el qual col·laboren els ministres, que n'eren nou i que estaven designats i n'hi podien ser separats lliurament pel monarca, el Senat i el Consell d'Estat. 

El Senat hauria de estar format pels infants d'Espanya, i per 24 persones hi designades pel monarca entre els que hagueren desempenyorat alguns càrrecs en l'Estat. 

Per últim, el Consell d'Estat estava presidit pel Rei, que designava tots els seus membres, però que era només un òrgan consultiu. 

El poder legislatiu també corresponia al rei, fins que es celebraren les primeres eleccions a Corts. Aquestes Corts haurien d'estar integrades per tres estaments. D'ells, la nobleça i el cregat estaven composats per 25 membres cadascú amb caire vitalici. El tercer estament estaria representat amb 62 per juntes provincials, 30 pels ajuntaments més importants 15 designats pel monarca entre comerciants importants (el que implica un determinat caire de Corts orgàniques), i 15 per les Universitats. Tots ells tenien una vigènica de 3 anys. 

A tot això caldria afegir que les Corts no tenien iniciativa legislativa, que sí tenía el Consell d'Estat. 

El poder judicial era inamovible i independent (a diferència de textos considerats com a constitucions, com ara el text de 1845), i se suprimien els tribunals especials. Així doncs, de forma complementària, cal dir que es va programar la futura unitat de furs en un únic Codi de Comerç, un únic Codi Civil i un únic Codi Criminal. 

III- IMPORTÀNCIA EN EL PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT DEL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL

El text de Baiona, si bé és cert que s'ha de considerar com a una Carta Atorgada, i que no conferia al poble la sobirania (per tant, parlem de sobirania compartida), en qüestions econòmiques i socials va trencar les estructures antic-regimentals.  Així doncs, va iniciar una tradició constitucional i històrica en la qual la versió del sistema trencador de l'Antic Règim va ser, en línies generals, conservador. Un conservadorisme que es va materialitzar en textos com ara el de 1845, fonamentalment, però també el de 1837 i el de 1876, ambdòs doctrinaris. Doctrinaris perquè generaven una sobirania compartida entre el rei i les Corts, tot i que el de 1837, en el seu preàmbul, manifestava que la sobirania era nacional, Un principi polític que, en virtut d'instruments com ara el dret de veto  o la designació (parcial) del Senat per part del monarca, no s'hi posava de manifest.  

Selecció d'articles del text de l'Estatut

L’ESTATUT DE BAIONA.

En nom de Déu Totpoderós, DON JOSEF NAPOLEÓN, per la gràcia de Déu Rei de les Espanyes i de les Índies: Havent sentit de la Junta Nacional, congregada a Baiona d’ordre del nostre molt car i molt amat germà Napoleó, Emperador dels francesos […] Hem decretat i decretem la següent Constitució, perquè es guarde com a llei fonamental dels nostres Estats i com a base del pacte que uneix als nostres pobles amb Nos, i a Nos amb els nostres pobles.

Art. 1º.La religió Catòlica, Apostòlica i Romana, a Espanya i a totes les possessions espanyoles, serà la religió del Rei i de la Nació, i no es permetrà cap altra.

Art. 27º. Haurà nou Ministeris […]

Art. 32º.El Senat es compondrà: 1º Dels infants d’Espanya que tinguen divuit anys acomplerts. 2º De vint-i-quatre individus, designats pel Rei entre els Ministres, els Capitans Generals de l’Exèrcit i Armada, els ambaixadors, consellers d’Estat i els del Consell Reial.

Art. 33º. Ningú podrà ser designat Senador si no té quaranta anys acomplerts.

Art. 34º. Les places de Senador seran de per vida. (…).

Art.39º. Toca al Senat vetllar sobre la conservació de la llibertat individual i de la llibertat d’impremta, després que esta última s’establisca per Llei, com es preveu després.

Art. 40º. Una junta de cinc senadors […] coneixerà […] de les presons […] quan les persones presses no han sigut posades en llibertat, o a disposició dels Tribunals, dintre d’un mes de la seua presó. […].

Art.45º. Una junta de cinc senadors, designats pel mateix Senat, tindrà l’encàrrec de vetllar sobre la llibertat d’impremta. (…) aquesta junta s’anomenarà Junta senatòria de la llibertat d’impremta.

Art.46º. Els autors, impressors i llibrers que creen tenir motiu per a queixar-se de que els hagen impedit la impressió o  la venda d’una obra, podran recórrer directament i mitjançant de petició a la Junta senatòria de llibertat d’impremta.

Art.47º.Quan la Junta entenga que la publicació de l’obra no perjudica l’Estat, requerirà el Ministre que ha donat l’ordre perquè la revoque.

Art.52º.Hi haurà un Consell d’Estat presidit pel Rei, que es composarà de trenta individus com a mínim, i de seixanta com a màxim, i es dividirà en sis seccions (…).

Art.57º.Els projectes de lleis civils i els reglaments generals de l’administració pública seran examinats i estesos pel Consell d’Estat. […]

Art.61º.Hi haurà Corts o Juntes de la Nació, composta de 172 individus, dividits en tres Estaments, a saber: l’Estament del Clergat. El de la Noblesa.            El del Poble (…).

Art.67.Els diputats de les províncies d’Espanya i illes adjacents, seran designats per aquestes a raó d’un diputat per 300.000 habitants, poc més o menys (…).

Art.72.Per a ser diputat de les províncies o per les ciutats es necessitarà ser propietari de béns arrels.

Art.87º.Els regnes i províncies espanyoles a Amèrica i Àsia gaudiran dels mateixos drets que la metròpoli.

Art.88º.Serà lliure en dits regnes i províncies tota espècie de cultiu i indústria.

Art.89º.Es permetrà el comerç recíproc entre els regnes i províncies entre sí i amb la metròpoli.

Art.90º.No podrà concedir-se privilegi algú d’exportació o importació en dits regnes i províncies.

Art.96º.Les Espanyes i les Índies es governaran per un sol Codi de lleis civils i criminals.

Art.97º.L’orde judicial serà independent en les seues funcions.

Art.98º.La Justícia s’administrarà en nom del Rei, per Jutjats i tribunals que ell mateix establirà. Per tant els Tribunals que tenen atribucions especials i totes les justícies d’abadeng, ordes i senyorius, queden suprimides.

Art.99º.El Rei designarà tots els jutges.

Art.116º.Les Duanes interiors de partit a partit i de província a província queden suprimides en Espanya i Índies. Es traslladaran les fronteres de terra o mar.

Art.117º.El sistema de contribucions serà igual en tot el Regne.

Art.118º.Tots els privilegis, que actualment existeixen concedits a cossos o a particulars, queden suprimits. La supressió d’aquests privilegis, si han sigut adquirits per preu, s’entén feta sota indemnització; la supressió dels de jurisdicció serà sense ella. (…).

Art.135º.Tota [...] primogenitura [...] de les que actualment existeixen i els béns de les quals, siga per sí sols o per reunió d’altres en una mateixa persona, no produiran una renda anual de cinc mil pesos forts queden abolides. El posseïdor actual continuarà gaudint de dits béns restituïts a la classe de lliures.     

Art.136º.Tot posseïdor de béns actualment afectes a [...] primogenitura [...] que produïsquen una renda anual de més  de cinc mil pesos forts, podrà demanar, si no ho té per convenient, que dits béns tornen a la classe de lliures.

            El permís necessari per a aquest efecte ha de ser el Rei qui el concedisca.

Art.137º.Tota [...] primogenitura [...], de les que actualment existeixen, que produïsquen per sí mateix o per la reunió de moltes [...] primogenitures […]  una renda anual que excedisca de vint mil pesos forts, es reduirà al capital que produïsca líquidament la referida suma, i els béns que passen de dit capital, tornaran a entrar en la classe de lliures, continuant així en poder dels seus actuals posseïdors.

Art.140.Els diferents graus i classes de noblesa actualment existents, seran conservats amb les seues respectives distincions, encara que sense exempció alguna de les càrregues i obligacions públiques, i sense que mai puga exigir-se la qualitat de la noblesa per a les ocupacions civils ni eclesiàstiques, ni per als graus militars de mar i terra. Els serveis i els talents seran els únics que proporcionaran els ascensos.