Sobre la Constitució de 1812

Al llarg d'aquests articles, comprovarem què va suposar el text constitucional de 1812
         Després de la batalla de Bailén, Josep I Bonaparte va estar obligat a abandonar Madrid. Consegüentment, el Consell de Castilla va intentar donar un colp d'Estat i controlar el poder polític. Tanmateix, des del succesos del 2 i 3 de maig, van començar a desenvolupar-se, per tot arreu, diferents juntes locals de ciutadans de diferents localitats, que es van organitzar per tal de defensar-se de l'invasor. 

     No tenien una ideologia concreta, però el fet de no reconèixer l'autoritat del rei Josep I i organitzar-se va ser, en si mateix, un fet revolucionari. Des d'un punt de vista conceptual, el que estaven fent era assumir la sobirania, el poder de prendre decisions. I això va desembocar en un veritable procés revolucionari. 

         Amb el pas dels mesos, aquestes juntes locals, formades per vocals elegits pels veïns, van triar, a la seua vegada, repressentants per a organitzar juntes provincials, de poder sobre un territori més extens, la província. I, d'aquesta forma, a final de l'estiu, van donar lloc a una Junta Suprema Central Revolucionària que es va encarregar d'assumir la sobirania per fer front al rei ussurpador. 

     El primer fet autènticament revolucionari va ser tractar d'arribar a una convocatòria de Corts. Mentrestant, aquesta nova Junta va emetre decrets que ja començaven a trencar l'Antic Règim, com ara el decret de llibertat d'imprenta de 1810, o l'extinció de senyorius de 1811 (la desvinculació del poder jurisdiccional de la noblesa, i el seu retorn al poble, sobirà). 

     Sobre la convocatòria a Corts, alguns autors com ara Quintana van defensar que l'oportunitat era única, i que calia elegir unes corts sobiranes. 

    Altres, com ara Jovellanos, defensaven unes Corts que no foren sobiranes però que tampoc no foren consultives, com propugnaven els absolutistes. És a dir, mentre que els "liberals" defensaven unes corts noves, sobiranes i, per tal motiu, organitzades en un braç només, i els "absolutistes" propugnaven unes corts tradicionals, consultives i organitzades en tres braços, existia una postura intermitja, la de Jovelanos i altres, que plantejaven unes corts bicamerals i que podrien compartir la sobirania amb el monarca. 

     L'opció que hi va triomfar va ser la liberal, que va continuar amb la tasca revolucionària ja encetada amb els decrets de 1810 i 1811. El resultat va ser el text constitucional de 1812, que és el que a continuació s'hi mostra. 

   Consta de 10 títols i 384 articles, per la qual cosa és la més llarga de la nostra història constitucional. En ella hi ha influències de Montesquieu, Rousseau, Locke, Adam Smith, l’Enciclopèdia, la Constitució francesa de 1791, etc. És a dir, al mateix temps que es desenvolupà el sistema de Josep I, e altres zones, les controlades per les Corts de Cadis, es va aplicar altra versió de l'ideari liberal de la Revolució Francesa (amb molts matissos, és clar). 

      Arran d'aquesta procedència, els elements principals que hi trobem són: divisió de poders nítida, limitació del poder reial (un dret de veto, però restringit i, per tant, suspensiu), unicameralitat (després de forts debats sobre el caire de les Corts, i, consegüentment,sobre la seua organització) , Sufragi Universal Indirecte (herència del sistema dels Estats Units), una extensa però desordenada Declaració de Drets Fonamentals, l’implícit principi d’igualtat (unitat de codis i furs que implicà un centralisme territorial i una igualtat jurídica, tot i el manteniment d'alguns elements del fur eclesiàstic i del fur militar), unitat religiosa però la confessionalitat catòlica de l’Estat.

        Sobre la Qüestió religiosa en l’Article 12é es parla clarament de la confessionalitat catòlica. Tanmateix, s’aboleix la Inquisició per decret el 1813 i es debat sobre si l’Estat pot o no intervenir en els assumptes temporals de l’Església. A més es regula i s’organitza l’Església d’una manera diferent a l’Antic Règim. És a dir, que en comptes de ser un estament privilegiat per tal de poder cobrar impostos i disposar de drets derivats de l'exercici de la jurisdicció, l'estament eclesiàstic es va diferenciar de la resta del poble però no sent del mateix caire que en el sistema anterior. 

      Pel que respecta a la Divisió de poders, l’Executiu el desenvolupen el Rei i els Secretaris de Despatx, el Legislatiu unes Corts unicamerals juntament amb el Monarca que desenvolupa la seua tasca legislativa mitjançant la iniciativa legislativa i la sanció (i el vet suspensiu durant dos anys, ja que pot deixar de signar un projecte de llei, amb la qual cosa no es discutiria el tema durant el següent any, i així una vegada més, però si les Corts aprovaren el projecte per tercera vegada, el rei hauria d’acceptar-lo. Un exemple d’això va ser la supressió dels drets senyorials). 
       El Judicial, els Tribunals de justícia que es reparteixen per tot el país i que són independents dels altres dos poders per influència de l’Article 16é de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de França de 1789. 
       Com a resultat, el poder reial es limita: ja no és de dret diví, sinó que procedeix de la nació, que és la veritable posseïdora de la sobirania. En l’Article 225é es parla dels Secretaris de Despatx (set) que refrenen les ordres del monarca i són responsables penalment dels seus actes de govern.

       Quant al Sistema electoral, que es regula en el Títol III, capítols de l’1 al 5, es determina que el sufragi siga universal indirecte per a mascles majors de 25 anys. És universal perquè afecta a tots els mascles majors d’eixa edat, i indirecte perquè elegeixen uns compromissaris per cada parròquia, que a la seua vegada elegeixen altres per cada partit judicial i aquestos els diputats que per a ser elegibles necessitaven tenir una renda mínima.

L’Administració local i provincial es regula en el Títol VI. Els Ajuntaments es formen per alcaldes, regidors i procuradors del síndic elegits per sufragi universal indirecte. D’aquesta manera, se suprimeix en sistema de càrrecs perpetus de l’Antic Règim. Els municipis, a més, disposen d’una certa autonomia administrativa però relativa, ja que les Diputacions Provincials inspeccionen i controlen la gestió municipal. Les províncies i les Diputacions Provincials són governades pel Cap Polític i el President de la Diputació és elegit pel Rei, però els diputats provincials són elegits pels ciutadans de forma indirecta mitjançant els electors de partits.   

És a dir, per tal de mantenir el principi bàsic d'igualtat davant la llei, es determinava que els espanyols, ciutadans, no podien estar sotmesos a furs diferents per raó de territori. Com a conseqüència, es plantejava la igualtat davant la llei, que es manifestà mitjançant el centralisme típic dels liberals.  

        La Hisenda Pública es regula en els Articles 339é, 341é i 342é pels quals es fixa la igualtat davant l’impost i el concepte de presupost que s’elabora pel Despatx d’Hisenda, encara que la direcció i aprovació es fa en les Corts. A més es determina que la contribució serà directa. S’aboleixen també les duanes internes (Article 354é) molt típiques de l’Antic Règim.

          La conseqüència és evident: els ciutadans havien de contribuir, com a sobirans, al manteniment del bén comú. Consegüentment, ho havien de fer en proporció als seus havers. 

          Les Forces Armades: es determina un sistema dual: per una banda un Exèrcit permanent i per l’altra banda la Milícia Nacional (herència de la Guàrdia Nacional francesa). De tota manera, la qüestió de les forces armades era una qüestió cabdal, donat que, com que el rei, que estava absent, no s'encarregava d'aquesta funció bàsica, eren els ciutadans, sobirans respinsables i, consegüentment dipositaris del poder i de la responsabilitat, els que havien de mantenir el país. Més tard, en el Trienni liberal, els liberals van promulgar una llei complementària, la Llei constitutiva de l'Exèrcit, que determinava que els ciutadans havien de defensar la pàtria. 

       Quant a la Instrucció Pública, aquesta es concep com a un bén públic del qual l’Estat és responsable. Es creaven així les Escoles de primeres lletres que deuran ser uniformes per a tot el  país. Com a conseqüència, l'Estat assumia la responsabilitat de l'ensenyament perquè aquest va tenir com a objectiu la creació de ciutadans, i no només de funcionaris estatals o funcionaris reials, que era l'objectiu dels estudis amb anterioritat. 

Per últim, respecte a la Reforma constitucional, es tracta d’una Constitució molt rígida per la quantitat de requisits necessaris que demandava per a la seua reforma (Articles 375é i 376é).

Aquest és el recull d'articles que hi proposem: 

En Ferran VII per la gràcia de Déu i de la Constitució de la Monarquia espanyola, rei de les Espanyes, i en absència i captivitat la Regència del regne, designada per les Corts generals i extraordinàries […] En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, Autor i Suprem legislador de la societat, Les Corts generals i extraordinàries de la nació espanyola, […] decreten la següent Constitució política: (…)

Art.1º.La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d’ambdós hemisferis.

Art.2º.La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser patrimoni de cap família ni persona.

Art.3º.La sobirania resideix essencialment en la Nació i, pel mateix, roman a aquesta exclussivament el dret d’establir les seues lleis fonamentals.

Art.4º.La nació està obligada a conservar i protegir per lleis sàvies i justes la societat civil, la propietat i la resta de drets legítims de tots els individus que la composen. […]

Art.7º.Tot espanyol està obligat a ser fidel a la Constitució, obeir les lleis i respectar les autoritats establertes.

Art.8º.També està obligat tot espanyol, sense distinció alguna, a contribuir en proporció dels seus habers per a les despeses de l’Estat. […]

Art.12º.La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única veritable. La nació la protegeix per lleis sàvies i justes, i prohibeix l’exercici de qualsevol altra.

Art.13º.L’objecte del Govern és la felicitat de la nació, ja que la finalitat de tota societat política no és altre que el benestar dels individus que la composen.

Art.14º.El Govern de la nació espanyola és una Monarquia moderada hereditària.

Art.15º.La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.

Art.16º.La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei.

Art.17º.La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establerts per la llei.

Art.18º.Són ciutadans aquells espanyols […] d’ambdós hemisferis, […]

Art.27º.Les Corts són la reunió dels diputats que representen la nació, designats pels ciutadans en la forma que es dirà. […]

Art.31º.Per cada 70.000 ànimes de població (…) haurà un diputat de Corts. […]

Art.34º.Per a l’elecció dels diputats de Corts se celebraran juntes electorals de parròquia, de partit i de província. […]

Art.38º.En les juntes de parròquia es designarà, per cada 200 veïns, un elector parroquial.

Art.45º.Per a ser designat elector parroquial es requereix ser ciutadà, major de vint-i-cinc anys, veí i resident en la parròquia.

Art.75º.Per a ser elector de partit es requereix ser ciutadà que es trobe en l’exercici dels seus drets, major de vint-i-cinc anys, i veí i resident en el partit, ja siga de l’estat seglar o del eclesiàstic secular, […]

Art.91º.Per a ser diputat de Corts es requereix ser ciutadà que estiga en l’exercici dels seus drets, major de vint-i-cinc anys, […]

Art.92º.Es requereix a més, per a ser elegit diputat de Corts, tenir una renda anual proporcionada, procedent de béns propis. […]

Art.131º.Las facultats de les Corts són:

-          Primera: Proposar i decretar les lleis i interpretar-les i derogar-les en cas necessari. […]

-          Octava: Concedir o negar l’admissió de tropes estrangeres en el regne. […]

-          Dècima: Fixar tots els anys, a proposta del Rei, les forces de terra i de mar, […]

-          Vigesimaprima: Promoure i fomentar tota espècie d’indústria, i remoure els obstacles que la entorpisquen.

-          Vigesimaquarta: Protegir la llibertat política d’impremta.

-          Vigesimacinquena: Fer efectiva la responsabilitat del despatx i demés empleats públics. […]

Art.142º.El Rei té la sanció de les lleis. […]

Art. 147. Si el Rei negara la sanció, no es tornarà a tractar l’assumpte en les Corts d’aquell any; però podrà fer-se en les del següent.

Art. 148. Si en les Corts del següent any fora de nou proposat, admés i aprovat el mateix projecte, presentat que siga el Rei podrà donar la sanció o negar-la per segona vegada […] i en últim terme, no es tractarà del mateix assumpte en aquell any.

Art. 149. Si de nou fóra per tercera vegada proposat, admés i aprovat el mateix projecte en les Corts del següent any, pel mateix fet s’entén que el Rei dóna la sanció; i presentant-li-ho, la donarà, en efecte […].

Art.168º.La persona del Rei és sagrada i inviolable i no està subjecta a responsabilitat. […]

Art.170º.La potestat de fer executar les lleis resideix exclusivament en el Rei […]

Art.171º. A més de la prerrogativa que competeix al Rei de sancionar les lleis i promulgar-les li corresponen com a principals facultats les següents:

-          Primera: Expedir els decrets, reglaments i instruccions que crega conduent per a l’execució de les lleis. […]

-          Dècimaquarta: Fer a les Corts les propostes de lleis o de reformes que crega conduents al bén de la nació, perquè deliberen en la forma prescrita. […]

Art.172º.Les restriccions de la autoritat del Rei són les següents: Primera: No pot el Rei impedir […] la celebració de les Corts […] ni suspendre-les ni dissoldre-les, ni en manera alguna embarassar les seues sessions i deliberacions. Els que li aconsellaren o auxiliaren en qualsevol temptativa per a aquestos actes són declarats traïdors i seran perseguits com a tals. […]

Art.180º.A falta del Senyor En Ferran VII de Borbó succeiran els seus descendents legítims, així mascles com femelles; a falta d’aquestos succeiran els seus germans, i oncles germans del seu pare, així mascles com femelles, i els descendents legítims d’aquestos per l’ordre que queda previngut, guardant en tots el dret de representació i la preferència de les línies anteriors a les posteriors. […]

Art.222º.Els secretaris de despatx seran set […]

Art.242º.La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals roman exclusivament als tribunals.

Art.243º.Ni les Corts ni el Rei podran exercir en cap cas les funcions judicials, advocar causes pendents ni manar obrir els judicis finalitzats.

Art.245º.Els tribunals no podran exercir altres funcions que les de jutjar i fer que s’execute allò jutjat.

Art.248º.En els negocis comuns, civils i criminals no haurà més que un sol fur per a tota classe de persones.

Art.249º.Els eclesiàstics continuaran gaudint del fur del seu estat, en els termes que prescriuen les lleis o que en endavant prescriviren.

Art.250º.Els militars gaudiran també de fur particular, en els termes que prevé l’ordenança o que en endavant previnga.

Art.258º.El Codi Civil i Criminal, i el de Comerç, seran un mateix per a tota la Monarquia […]

Art.259º.Haurà en la Cort un tribunal, que s’anomenarà Suprem Tribunal de Justícia. […]

Art.262º.Totes les causes civils i criminals es finalitzaran dintre del territori de cada Audiència. […]

Art.273º.S’establiran partits proporcionalment iguals, i en cada cap de partit hi haurà un jutge de lletres amb un jutjat corresponent.

Art.274º.Les facultats d’aquests jutges es limitaran precisament al contenciós (…).

Art.275º.En tots els pobles s’establiran alcaldes i les lleis determinaran l’extensió de les seus facultats, així en el contenciós com en l’econòmic. […]

Art.280º.No es podrà privar cap espanyol del dret de terminar les seues diferències mitjançant jutges àrbitres, elegits per ambdues parts.

Art.287º.Cap espanyol no podrà ser pres sense que precedeix informació sumària del fet, pel qual mereïsca d’acord amb la llei ser castigat amb pena corporal, i així mateix un mandat del jutge per escrit, que se li notificarà en l’acte mateix de la presó.

Art.303º.No s’usarà mai del turment ni dels apremis.

Art.304º.Tampoc s’imposarà la pena de confiscació de béns.

Art.306º.No podrà ser aplanada la casa de cap espanyol sinó en els casos que determine la llei pel bon ordre i seguretat de l’Estat.

Art.308º.Si en circumstàncies extraordinàries la seguretat de l’Estat exigira, […] la suspensió d’alguna de les formalitats prescrites en aquest capítol pel arrest dels delinqüents, podran les Corts decretar-la per un temps determinat.

Art.309º.Per al govern interior dels pobles haurà Ajuntaments compostos de l’alcalde o alcaldes, els regidors i el procurador del síndic, i presidits pel cap polític on l’haguera, i en el seu defecte, per l’alcalde […].

Art.312º.Els alcaldes, regidors i procuradors síndics es designaran per elecció en els pobles, cessant els regidors i demés que servisquen oficis perpetus […]

Art.324º.El govern polític de les províncies residirà en el cap superior, designat pel rei en cadascuna d’elles.

Art.325º.En cada província haurà una Diputació anomenada Provincial (…) presidida pel cap superior. (…).

Art.339º.Les contribucions es repartiran entre tots els espanyols amb proporció a les seues facultats, sense excepció ni privilegio algú. […]

Art. 354º.No hi haurà duanes sinó en els ports de mar i en les fronteres […]

Art.356º.Hi haurà una força militar nacional permanent, de terra i de mar, per a la defensa exterior de l’Estat i la conservació de l’ordre interior. […]

Art.362º.Haurà en cada província cossos de Milícies nacionals, compostos d’habitants de cadascuna d’elles, amb proporció a la seua població i circumstàncies. […]

Art.365º.En cas necessari podrà el rei disposar d’aquesta força dintre de la respectiva província; però no podrà usar-la fora d’ella sense atorgament de les Corts.

Art.366º.En tots els pobles de la Monarquia s’establiran escoles de primeres lletres, en les que s’ensenyarà els nens a llegir, escriure i comptar, i el catecisme de la religió catòlica, que comprendrà una breu exposició de les obligacions civils.

Art.368º.El pla general d’ensenyament serà uniforme en tot el regne (…).

Art.371º.Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les sues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna anterior a la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que establisquen les lleis.

Algunes consideracions sobre l'Estatut de Baiona

Com sabem, des d'un punt de vista dels textos constitucionals, l'Estatut de Baiona va ser el primer document constitucional de la història de l'Estat espanyol.

El procés històric que va arribar a la creació, gestació i promulgació d'aquest text constitucional va començar arran dels esdeveniments que tingueren lloc a causa del Motí d'Aranjuez i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran. 

A causa d'això, els dos "monarques", el recentment abdicat, i el nou, van demanar a Napoleó I, emperador dels francesos, el seu "vist-i-plau", en una entrevista en la qual van abdicar, a la seua vegada, en el monarca francès. 

Aquest, en virtut del seu poder polític, va oferir la corona a diversos germans seus, dels quals només Josep, el futur Josep I, la hi va acceptar. Es tractava de lliurar-se d'aquella branca dels Borbons que estava tan desprestigiada. 

Napoleó I, el veritable dipositari de la sobirania, va convocar una assemble a Baiona, també denominada Junta Nacional, que es va organitzar en els tres braços comúnment acceptats en l'antic règim, algunes universitats, les províncies aleshores encara aforades, etc. 

L'emperador els va oferir un document ja acabat, que fou sotmés a la seua aprovació. Una aprovació que va ser efectiva el 6 de juny de 1808, i jurat pel nou sobirà, Josep I Bonaparte, el dia 8. Consegüentment, el text, format per 146 articles organitzats en 13 títols, no va ser el producte d'un debat dins d'un organisme emanat de la voluntat del poble, sinó una disposició atorgada per un monarca en virtut de ser el dipositari de la sobirania. Així doncs, es tracta d'una Carta atorgada i no pròpiament una constitució. 

I- PRINCIPIS POLÍTICS DEL TEXT

Dins dels principis polítics del text, hi trobem un liberalisme relatiu a les estructures polítiques, perquè trenca l'absoluta sobirania del rei, com ocorria amb anterioritat. 

Així doncs, respecte dels drets individuals i llibertats públiques, les trobem diseminades per tot el text constitucional. I, pel que fa a ells, comprovem que hi existeix la llibertat personal, garantida per l'habeas corpus i una Junta senatòriaque estaria encarregada de sustanciar els casos referits a aquesta matèria. 

La inviolabilitat personal és un altre element, així com la inviolabilitat del domicili, la llibertat d'impremta (revisada per la Junta senatòria) i la supressió dels privilegis d'exportació de les colònies i dels tributaris. 

En aquesta línia de liberalització, hi trobem també l'abolició del turment i la publicitat dels processos criminals. 

Respecte de la confessionalitat de l'Estat, ja des de l'article 1 es percep l'oficialitat de la religió catòlica. 

II- SEPARACIÓ DE PODERS 

El poder executiu correspon, com va ocòrrer en altres textos constitucionals del liberalisme espanyol, al rei, amb el qual col·laboren els ministres, que n'eren nou i que estaven designats i n'hi podien ser separats lliurament pel monarca, el Senat i el Consell d'Estat. 

El Senat hauria de estar format pels infants d'Espanya, i per 24 persones hi designades pel monarca entre els que hagueren desempenyorat alguns càrrecs en l'Estat. 

Per últim, el Consell d'Estat estava presidit pel Rei, que designava tots els seus membres, però que era només un òrgan consultiu. 

El poder legislatiu també corresponia al rei, fins que es celebraren les primeres eleccions a Corts. Aquestes Corts haurien d'estar integrades per tres estaments. D'ells, la nobleça i el cregat estaven composats per 25 membres cadascú amb caire vitalici. El tercer estament estaria representat amb 62 per juntes provincials, 30 pels ajuntaments més importants 15 designats pel monarca entre comerciants importants (el que implica un determinat caire de Corts orgàniques), i 15 per les Universitats. Tots ells tenien una vigènica de 3 anys. 

A tot això caldria afegir que les Corts no tenien iniciativa legislativa, que sí tenía el Consell d'Estat. 

El poder judicial era inamovible i independent (a diferència de textos considerats com a constitucions, com ara el text de 1845), i se suprimien els tribunals especials. Així doncs, de forma complementària, cal dir que es va programar la futura unitat de furs en un únic Codi de Comerç, un únic Codi Civil i un únic Codi Criminal. 

III- IMPORTÀNCIA EN EL PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT DEL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL

El text de Baiona, si bé és cert que s'ha de considerar com a una Carta Atorgada, i que no conferia al poble la sobirania (per tant, parlem de sobirania compartida), en qüestions econòmiques i socials va trencar les estructures antic-regimentals.  Així doncs, va iniciar una tradició constitucional i històrica en la qual la versió del sistema trencador de l'Antic Règim va ser, en línies generals, conservador. Un conservadorisme que es va materialitzar en textos com ara el de 1845, fonamentalment, però també el de 1837 i el de 1876, ambdòs doctrinaris. Doctrinaris perquè generaven una sobirania compartida entre el rei i les Corts, tot i que el de 1837, en el seu preàmbul, manifestava que la sobirania era nacional, Un principi polític que, en virtut d'instruments com ara el dret de veto  o la designació (parcial) del Senat per part del monarca, no s'hi posava de manifest.  

Selecció d'articles del text de l'Estatut

L’ESTATUT DE BAIONA.

En nom de Déu Totpoderós, DON JOSEF NAPOLEÓN, per la gràcia de Déu Rei de les Espanyes i de les Índies: Havent sentit de la Junta Nacional, congregada a Baiona d’ordre del nostre molt car i molt amat germà Napoleó, Emperador dels francesos […] Hem decretat i decretem la següent Constitució, perquè es guarde com a llei fonamental dels nostres Estats i com a base del pacte que uneix als nostres pobles amb Nos, i a Nos amb els nostres pobles.

Art. 1º.La religió Catòlica, Apostòlica i Romana, a Espanya i a totes les possessions espanyoles, serà la religió del Rei i de la Nació, i no es permetrà cap altra.

Art. 27º. Haurà nou Ministeris […]

Art. 32º.El Senat es compondrà: 1º Dels infants d’Espanya que tinguen divuit anys acomplerts. 2º De vint-i-quatre individus, designats pel Rei entre els Ministres, els Capitans Generals de l’Exèrcit i Armada, els ambaixadors, consellers d’Estat i els del Consell Reial.

Art. 33º. Ningú podrà ser designat Senador si no té quaranta anys acomplerts.

Art. 34º. Les places de Senador seran de per vida. (…).

Art.39º. Toca al Senat vetllar sobre la conservació de la llibertat individual i de la llibertat d’impremta, després que esta última s’establisca per Llei, com es preveu després.

Art. 40º. Una junta de cinc senadors […] coneixerà […] de les presons […] quan les persones presses no han sigut posades en llibertat, o a disposició dels Tribunals, dintre d’un mes de la seua presó. […].

Art.45º. Una junta de cinc senadors, designats pel mateix Senat, tindrà l’encàrrec de vetllar sobre la llibertat d’impremta. (…) aquesta junta s’anomenarà Junta senatòria de la llibertat d’impremta.

Art.46º. Els autors, impressors i llibrers que creen tenir motiu per a queixar-se de que els hagen impedit la impressió o  la venda d’una obra, podran recórrer directament i mitjançant de petició a la Junta senatòria de llibertat d’impremta.

Art.47º.Quan la Junta entenga que la publicació de l’obra no perjudica l’Estat, requerirà el Ministre que ha donat l’ordre perquè la revoque.

Art.52º.Hi haurà un Consell d’Estat presidit pel Rei, que es composarà de trenta individus com a mínim, i de seixanta com a màxim, i es dividirà en sis seccions (…).

Art.57º.Els projectes de lleis civils i els reglaments generals de l’administració pública seran examinats i estesos pel Consell d’Estat. […]

Art.61º.Hi haurà Corts o Juntes de la Nació, composta de 172 individus, dividits en tres Estaments, a saber: l’Estament del Clergat. El de la Noblesa.            El del Poble (…).

Art.67.Els diputats de les províncies d’Espanya i illes adjacents, seran designats per aquestes a raó d’un diputat per 300.000 habitants, poc més o menys (…).

Art.72.Per a ser diputat de les províncies o per les ciutats es necessitarà ser propietari de béns arrels.

Art.87º.Els regnes i províncies espanyoles a Amèrica i Àsia gaudiran dels mateixos drets que la metròpoli.

Art.88º.Serà lliure en dits regnes i províncies tota espècie de cultiu i indústria.

Art.89º.Es permetrà el comerç recíproc entre els regnes i províncies entre sí i amb la metròpoli.

Art.90º.No podrà concedir-se privilegi algú d’exportació o importació en dits regnes i províncies.

Art.96º.Les Espanyes i les Índies es governaran per un sol Codi de lleis civils i criminals.

Art.97º.L’orde judicial serà independent en les seues funcions.

Art.98º.La Justícia s’administrarà en nom del Rei, per Jutjats i tribunals que ell mateix establirà. Per tant els Tribunals que tenen atribucions especials i totes les justícies d’abadeng, ordes i senyorius, queden suprimides.

Art.99º.El Rei designarà tots els jutges.

Art.116º.Les Duanes interiors de partit a partit i de província a província queden suprimides en Espanya i Índies. Es traslladaran les fronteres de terra o mar.

Art.117º.El sistema de contribucions serà igual en tot el Regne.

Art.118º.Tots els privilegis, que actualment existeixen concedits a cossos o a particulars, queden suprimits. La supressió d’aquests privilegis, si han sigut adquirits per preu, s’entén feta sota indemnització; la supressió dels de jurisdicció serà sense ella. (…).

Art.135º.Tota [...] primogenitura [...] de les que actualment existeixen i els béns de les quals, siga per sí sols o per reunió d’altres en una mateixa persona, no produiran una renda anual de cinc mil pesos forts queden abolides. El posseïdor actual continuarà gaudint de dits béns restituïts a la classe de lliures.     

Art.136º.Tot posseïdor de béns actualment afectes a [...] primogenitura [...] que produïsquen una renda anual de més  de cinc mil pesos forts, podrà demanar, si no ho té per convenient, que dits béns tornen a la classe de lliures.

            El permís necessari per a aquest efecte ha de ser el Rei qui el concedisca.

Art.137º.Tota [...] primogenitura [...], de les que actualment existeixen, que produïsquen per sí mateix o per la reunió de moltes [...] primogenitures […]  una renda anual que excedisca de vint mil pesos forts, es reduirà al capital que produïsca líquidament la referida suma, i els béns que passen de dit capital, tornaran a entrar en la classe de lliures, continuant així en poder dels seus actuals posseïdors.

Art.140.Els diferents graus i classes de noblesa actualment existents, seran conservats amb les seues respectives distincions, encara que sense exempció alguna de les càrregues i obligacions públiques, i sense que mai puga exigir-se la qualitat de la noblesa per a les ocupacions civils ni eclesiàstiques, ni per als graus militars de mar i terra. Els serveis i els talents seran els únics que proporcionaran els ascensos.