EJERCICIO DE EXAMEN 1

Ací teniu dos documents per tal de practicar situacions d'examen. Heu d'identificar el problema o procés històric a què fa referència.

DOCUMENT 9: LA LLEI DE JURISDICCIONS DE 1906.
Art 1. L’espanyol que prenguera les armes contra la Pàtria sota banderes enemigues o sota les de quins pugnaren per la independència d’una part del territori espanyol, serà castigat amb la pena de cadena temporal en el seu grau màxim a mort.
Art. 2. Els que de paraula per escrit, mitjançant la impremta, gravat, estampes, al·legories, caricatures, signes, crits o al·lusions, ultrajaren la Nació, la seu bandera, himne nacional altre emblema de la seua representació, seran castigats […]. En la mateixa pena incorreran els que escometen iguals delictes contra les regions, províncies, ciutats i pobles d’Espanya i les seues banderes o escuts.
Art. 3. Els que de paraula o per escrit, mitjançant la impremta, gravat o altre mitjà mecànic de publicació, en estampes, al·legories, caricatures, emblemes o al·lusions injurien o ofenden clarament o encoberta l’Exèrcit o l’Armada o institucions, armes, classes o cossos determinats del mateix, seran castigats […]. I […] els que de paraula, per escrit, per la impremta, el gravat o altre mitjà de publicació instigaren directament a la insubordinació en instituts armats o a apartar-se del compliment de les seues deures militars o persones que serveixen o estiguen cridades a servir en les forces nacionals de terra o de mar.
Art. 4. L’apologia dels delictes compresos en aquesta llei, i la dels delinqüents, es castigaran amb la pena d’arrest major.
Art. 5. Els tribunals ordinaris de dret coneixeran de les causes que s’instruïen per qualsevol dels delictes a què es refereixen els articles 1er, 2n i 4t d’aquesta llei […]. De les causes a què es refereix l’art. 3er coneixeran els tribunals del fur de Guerra i Marina. […] Donat a Palau a vint-i-tres de març de mil nou-cents sis. Jo el REI.
El President del Consell de Ministres, Segismund Moret. (Adaptat)

DOCUMENT 10: LA SETMANA TRÀGICA PER A UN MAURISTA
En Juny de 1909, a pretext de la marxa de reservistes a Àfrica, on l’honor espanyol exigia lluitar, els elements revolucionaris provocaren una criminal sedició, amb tota seqüela de desordres i atropellaments, que produïren nombroses víctimes i abundosos danys. El Govern, amb plena consciència dels seus deures, va dominar sense demora la situació, i en estricta aplicació de les lleis, per sentències dels tribunals competents, es dictaren i executaren algunes, molt poques, sentències de mort: cinc exactament. Emperò, la de Francesc Ferrer, el màxim responsable, director d’una anomenada Escola Moderna, de tipus anarquista, el funcionament de la qual no haguera sigut tolerat en cap país liberal, va provocar una escandalosa campanya de calúmnies a Espanya i en l’estranger, els mòbils i desenvolupament de la qual podrien ser motiu d’un volumen sencer. En aquesta oportunitat, el gran periodista en Torquat Luca de Tena, inoblidable fundador d’ABC, en valentíssima ostentació, va eixir en defensa de la pàtria difamada, oferint al món abundosa i irrebatible documentació al respecte, contrarrestant o anul·lant així les informacions antiespanyoles de molts diaris estrangers i les falses i innobles del nefast trust format a Madrid amb el vergonyós maridatge d’òrgans republicans i liberals monàrquics.
Aqueix apuntat monstruós maridatge, causant de la ruptura de la normalitat constitucional, en sumar-se els liberals al vet contra Maura llançat per les esquerres revolucionàries, conduí a la caiguda del insigne polític i a la seua digna reacció, decidint-lo a les actituds i postures futures que, per la seua enorme transcendència i ser l’únic genial intent salvador d’Espanya i de la monarquia, mereixen capítol a banda.
(JOSÉ GUTIÉRREZ-RAVE, Yo fui un joven maurista. Madrid).