EJERCICIO DE EXAMEN 2

Ja sabeu que aquestes dues fonts plantejen un problema o procés històric. Heu d'identificar-lo i d'explicar-lo.

DOCUMENT 15: PRIMERS DECRETS DEL COMITÈ POLÍTIC DE LA REPÚBLICA.
DECRET 2.- El Govern provisional de la República, en rebre els seus poders de la voluntat nacional, acompleix amb un imperiós deure polític en afirmar davant Espanya que la conjunció representada per aquest Govern no respon a la mera coincidència negativa de llibertar la nostra pàtria de la vella estructura [...] del règim monàrquic, sinó a la positiva convergència d’afirmar la necessitat d’establir com a base de l’organització de l’Estat un conjunt de normes de justícia necessitades i anhelades pel país.
El Govern provisional, pel seu caràcter de transitori d’òrgan suprem, mitjançant el qual ha d’exercir les funcions sobiranes de l’Estat, accepta [...] establir-se com a Govern de plens poders. No ha de formular una carta de drets ciutadans, la fixació de principis i reglamentació concreta dels quals correspon a la funció sobirana i creadora de l’Assemblea Constituent,; però com que la situació de “ple poder” no ha d’estranyar exercici arbitrari en les activitats del Govern, afirma solemnement [...] que sotmet la seua actuació a normes jurídiques […]. En virtut de les raons ante dites el Govern declara: […]
3.: El Govern provisional fa pública […] la consciència individual mitjançant la llibertat de creences i cultes, sense que l’Estat […] puga demanar al ciutadà revelació de les seues conviccions religioses.
4.: El Govern provisional orientarà la seua activitat […] en l’acatament de la llibertat personal i quant ha constituït […] l’estatut dels drets ciutadans, […] aspira a eixamplar-los, adoptant garanties d’empar per a aquells drets, i reconeixent com a un dels principis […] el de la personalitat sindical i corporativa, base del nou dret social.
5.: El Govern provisional declara que la propietat privada queda garantida per la llei, en conseqüència, no podrà ser expropiada, sinó per causa d’utilitat pública i prèvia la indemnització corresponent. Però aquest Govern, sensible a l’abandono absolut en què ha viscut la immensa massa camperola espanyola, el desinterès de què ha sigut objecte l’economia agrària del país, i a la incongruència del dret que l’ordena amb els principis que inspiren i deuen inspirar les legislacions actuals, adopta com a norma de la seu actuació el reconeixement del fet que el dret agrari deu respondre a la funció social de la terra.
[…] DECRET3.- El Govern de la República Espanyola, […] en el seu desig de contribuir al restabliment i afirmació de la pau pública, decreta, com a primera mesura de la seua actuació, el següent:
Art 1.: Es concedeix la més àmplia amnistia de tots els delictes polítics, socials i d’impremta, siga qual fóra l’estat en què es trobe el procés, fins i tot els ja fallats definitivament, i la jurisdicció a què estigueren sotmesos. [...]
Art 2.: Pels Ministeris de Justícia, Guerra i Marina es dictaran […] l’abast de l’amnistia. Pels mateixos Departaments es prepararà amb urgència un indult general que reduïsca la severitat de les condemnes i faça partícip a la població penal de la satisfacció del país. […] El President del Govern provisional de la República, NICETO ALCALA-ZAMORA I TORRES. […] (Gaceta de Madrid, 15 d’abril de 1931.) (Traducció pròpia).

DOCUMENT 10: LA REPÚBLICA COM A ESTAT LAIC. DISCURS D’AZAÑA
La revolució política, és dir, l’expulsió de la dinastia i la restauració de les llibertats públiques, ha resolt un problema específic d’importància capital, ¡qui ho dubta!, però no ha fet més que plantejar i enunciar aquells altres problemes que han de transformar l’Estat i la societat espanyoles fins l’arrel. Aquestos problemes, al meu curt entendre, són principalment tres: el problema de les autonomies locals, el problema social en la seua forma més urgent i aguda, que és la reforma de la propietat, i aquest que anomenen problema religiós, i que és en rigor la implantació del laïcisme de l’Estat amb totes les seues inevitables i rigoroses conseqüències. Cap d’aquestos problemes els ha inventat la República (...). Cadascú d’aquestes qüestions, senyors diputats, te una premissa inexcusable, inesborrable en la consciència pública, i en venir aquí, en tomar factura i contextura parlamentària és quan sorgeix el problema polític. Jo no em refereix a les dues primeres, em refereix a això que anomenen problema religiós. La premissa d’aquest problema, huí polític, la formule jo d’aquesta manera: Espanya ha deixat de ser catòlica; el problema polític consegüent és organitzar l‘Estat en forma tal que quede adequat a aquesta fase nova i històrica el poble espanyol. Jo no puc admetre, senyors diputats, que a això se li anomene problema religiós. L’autèntic problema religiós no pot excedir dels límits de la consciència personal, perquè és en la consciència personal on es formula i es respon a la pregunta sobre el misteri del nostre destí (...).
Diari de sessions de les Corts, 13 d’octubre de 1931 (Traducció pròpia).