A lo largo de estas líneas, tan sólo pretendo reflexionar sobre lo que dice cierto intelectual de altura acerca del 15-M. No se trata de expresar si estoy de acuerdo o no, con lo que se plantea en el documento visual, sino conseguir que los alumnos reflexionen sobre el mundo que les rodea.
Este vídeo, en el que aparece el catedrático José Luis Sampedro, nos habla del 15-M.
¿De qué nos habla el vídeo? Denuncia aspectos muy importantes. Por ejemplo, denuncia el bipartidismo. Pero, ¿qué es eso del bipartidismo? En este testimonio se afirma el poder de la educación. El problema es que, para entender este testimonio se necesita precisamente eso: conocimientos. Y esos conocimientos no se adquieren por ciencia infusa, sino mediante el esfuerzo. Un esfuerzo que el sistema educativo no siempre incentiva.
También se denuncia la Ley electoral. Pero, ¿qué dice esa ley? ¿Por qué, según Sampedro, desemboca en el citado bipartidismo? Eso implica molestarse y leer dicho texto legislativo. Sampedro, de hecho, denuncia el poder de los medios de comunicación en el sistema político, y defiende que el ciudadano debe tener formación para evitar ser manipulado. Pero, repito, esa formación no ns viene del cielo, sino de unos conocimientos adquiridos mediante el esfuerzo. Un esfuerzo que no es teórico, sino que se refleja en capacidades tan básicas como la lectura. El problema es que la lectura cuesta, y, además, es ABURRIDA.
Sampedro también denuncia la crisis de valores. El problema es que esta sociedad sí que sigue unos valores. Pero son unos valores muy asociados al consumismo (esto ya es exclusivamente reflexión mía), a la inmediatez, a la facilidad en la obtención de las recompensas. Unos valores que no hacen que el ciudadano madure psicológicamente, sino que se acostumbre a realizar tareas tan sólo cuando está estimulado. Es cierto que el estímulo redunda en un mayor beneficio, pero hay cosas que se deben hacer sólo porque se DEBEN HACER (en mi humilde opinión, claro está).
Evidentemente, no se puede desarrollar una postura crítica cuando no se es independiente en la formación de opiniones. Pero esa independencia conlleva un precio, y ese precio es la formación. Una formación en conceptos económicos, políticos, sociales... que son ABURRIDOS. Por ese motivo, por el desinterés, por el fomento del estudio de materias que tan sólo desembocan en la obtención de un trabajo productivo, es difícil formar ciudadanos críticos, y los medios de comunicación tienen más facilidades para inculcar los conceptos que deseen.
Podría afirmar muchas más cosas, pero excederían estas líneas. Ahora bien, invito al que lo desee a debatir sobre el vídeo que propongo, que es éste:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Hola Pedro. Amb un vídeo com aquest és difícil mostrar-se indiferent, així que comentaré.
(Primera part)
Com bé diu Sampedro, el problema és el sistema que tenim ara, al servei d’un pocs.
Un sistema que cada cop s’allunya més dels valors democràtics.
Els polítics que estan al poder s’han oblidat completament de la seva tasca. S’han oblidat de que el poder és del poble i ells estan per representar els interessos de les persones que els han votat, i no actuar segons el seu arbitri.
Per dur a terme aquest nou sistema que tant els beneficia, han hagut de crear un seguit d’eines que deixen a la gent adormida i tot ben lligat.
Una de les eines és clarament la llei electoral, que afavoreix un bipartidisme del que és molt difícil sortir. D’aquesta manera, els partits principals poden legislar i gestionar els diners segons els convingui perquè saben que tornaran a ser votats.
El més dolent que els pot passar és que la seva política els passi factura en unes eleccions i la gent voti a l’altre partit principal, però com segur que en la seva legislatura, l’altre partit ho farà igual o pitjor, acabaran sent votats altre cop.
Així, el senyor Camps pot estar implicat en corrupció o pot anar gastant els diners en ximpleries mentre que els nens estudien en barracons i mentre que la gent no té un servei sanitari adequat.
De què li serveix fer, al senyor Camps, una bona política si sap que en les següents eleccions tornarà a tindre majoria absoluta?
El fals bipartidisme, i dic fals perquè és més bé un monopartidisme, és la seva arma, i la pluralitat de partits que faria un país més democràtic, el seu enemic. Al menys això és el que entenc quan diu la senyora Mercedes Alonso, que mira per on ara la tindrem més present del compte, a una entrevista referint-se al moviment 15M: "Con estas reivindicaciones se priorizan a los partidos minoritarios, que es lo que no es democrático y hay que rectificar".
S’han oblidat també que ells són uns treballadors més, i que han de cobrar un sou normal per fer la seva tasca que és representar uns interessos.
Fa poc de temps, un partit polític va publicar els sous desmesurats dels diputats proposant la seva reducció, que també els afectava a ells. Aquesta proposició no va ser ni tan sols debatuda.
Aquest és altre dels problemes d’aquest sistema. Que si els diputats voten en contra de la tramitació d’una llei, ni tan sols és discutida. I com els diputats dels principals partits tenen majoria, doncs no podrà tirar endavant una llei que vagi en contra dels seus interessos.
A mi, personalment, aquest procés em sembla una falta de respecte cap als ciutadans, que són els que haurien de decidir el vot dels diputats i els que haurien de decidir si una proposició de llei s’admet a tràmit, o no.
Casualment l’únic partit que ha trencat amb aquesta “falsa democràcia” és el mateix que va demanar la reducció dels seus sous. El partit “de cuyo nombre no quiero acordarme” que ara ha posat a disposició de la ciutadania uns referèndums a través d’internet, mitjançant els quals les bases del partit poden decidir el vot dels seus diputats.
I no vull dir el nom del partit perquè la campanya electoral ja s’ha acabat i no vull fer cap míting sinó una reflexió sobre la manera de governar que hauríem d’exigir.
Hola Pedro, soy Adrián Peña.
Me gustaria que me aclarases una duda que tengo con respecto al examen de septiembre:
He oido que habran dos examenes y el alumno puede elegir el siglo del que se quiere examinar: S.XIX o S.XX.
En conclusion, me puedes poner unas indicaciones con respecto al examen.
Un saludo.
Hola Edith.
Perdona que no haja contestat abans. Ja saps com és el final de curs.
És cert que el sistema deomcràtic, per fer-se present, ha de presentar algunes característiques per tal d'afavorir el desenvolupament de la sobirania popular. Evidentment, el problema consisteix en el paper que les institucions estan desenvolupant. Si aquestes no afavoreixen la presa de decisions per part del poble, és complicat que la presa de decisiones es faça des d'una perspectiva de la sobirania popular. Però, a més a més, la situació s'agreuja quan ens trobem davant una crisi com aquesta, que talla les expectatives de la joventut. Els joves, en un sistema que dificulta la presa de decisions, no podran canviar les relacions socials ni les econòmiques. N'hi ha alguna solució? Òbviament, la formació de la societat, al més pur estil de la Il·lustració. Però, si la formació depén d'un sistema i d'una societat en què l'esforç no és un valor a l'alça, difícilment podrà desenvoluparse el conjunt d'idees dels il·lustrats. Difícil, difícil.
Hola Adrián.
Efectivamente, el modelo de examen de septiembre seguirá las premisas de Selectividad. Es decir: habrá una opción del siglo XIX, y otra del XX. Y, respecto a la estructura de estas opciones (entre las cuales deberás elegir una, como es obvio), pues como hemos ido desarrollando a lo largo del curso.
Espero que te haya aclarado la duda. De todas formas, ya lo habíamos comentado.
Si tuvieras alguna observación más, házmelo saber.
¿Quién manejaba la nación? Se preguntaban los murmullos cada vez más disidentes. ¿Ella o él? La voz detrás del trono y el miedo de las personas comunes a protestar. NUEVA NOVELA. http://perdontetuvequematar.blogspot.com/
Hola Pedro! Quant de temps!
Ja tornem a preparar la Lliga de debat d'enguany i aquest any és, com no, el 15M.
La pregunta no és ben bé a favor o en contra del moviment sinó si els indignats són, o no, un nou corrent de pensament.
Per a això, necessitem tindre clar també el concepte de corrent de pensament, ja que no el tenim completament clar ni després de buscar a internet ni de llegir uns quants llibres.
Em podries aclarir el concepte o saps d'algú que ho tingui clar? No sé si pertany més a l'àmbit de la filosofia i Borja ho tindria més clar. És que, fins ara, els filòsofs amb els què hem contactat tampoc ho tenien massa clar perquè deien que era un concepte poc definit.
Si saps alguna cosa, em dius quan et va bé i vaig a l'institut per parlar-ho millor.
Espero que tot vagi bé per allà.
Moltes gràcies i salutacions!!
Edith.
Publicar un comentario